L'energia eòlica es fantàstica, a no ser que siguis un ocell. Aquests artefactes són guillotines gegants per les aus.

-Michael Crichton.

El més estrany és que l'hòstia, químicament, no és res més que pa. Seria gairebé reconfortant que es tractés d'un bolet al·lucinogen o un beuratge impregnat de LSD, però no tan sols és pa. I al mateix temps, és el cos de Crist.

Toque't els collons.

¿Saps qui són els Atletes del Nord? No, és la primera vegada que els sento anomenar. És un grup d'extrema dreta, va contestar, que es va originar a Suècia, però que ara té ramificacions a Noruega, Holanda, França i està entrant amb força a Espanya. Camuflats en gimnasos, botigues de motos o bars de carretera, es financen gràcies al tràfic de drogues: des dels anabolitzans fins a la cocaïna, ho toquen tot. I els diners que en treuen serveixen per comprar armes amb què amenacen immigrants, homosexuals, jueus o activistes d'extrema esquerra, fins i tot per preparar petits atemptats: explosions en parades ambulants de menjar turc, incendis en centres d'acollida de nouvinguts.

-El dia del cérvol, Marina Espasa.

Parlava de nusos. Del nus que ens escanyava des de 2008. ¿La crisi? Bah, allò de crisi n'era el nom oficial, només. Era un nus de la història, com sempre n'hi havia hagut: les guerres, la Gran Depressió, les dictadures, el nazisme. Tot havien estat nusos més o menys grossos, dobles, triples, més o menys difícils de desfer. El dia D del desembarcament de Normandia, per exemple, era el dia en què s'havia començat a desfer el nus de la Segona Guerra Mundial, el franquisme era un nus de quaranta anys, la Guerra Civil Espanyola, un de tres anys molt entortolligat. ¿Parles de manera metafòrica?, vaig aconseguir preguntar-li, i ella em va mirar una estona en silenci abans de contestar que no i que sí a la vegada. I si eren nusos, ¿volia dir que hi havia una manera de desfer-los?, vaig afegir. Esclar, tota la història de la humanitat es podia explicar com la història dels qui provaven de desfer els nusos contra qui provaven de mantenir-los ben forts.

-El dia del cérvol, Marina Espasa.

Se la "jugava" davant de situacions de les quals altres fugien, i la gent li deia omnipotent.

Es vanagloriava dels seus èxits, que havia aconseguit justament, i el seu entorn el castigava per vanitós.

Deia la veritat amb un "no vull veure't" i el seu interlocutor li escridassava que era un agressiu.

Deixava d'anar on  no volia anar i se'l titllava d'antisocial.

Es negava a mentir i l'assenyalaven per la seva crueltat.

Es negava a ser "com tothom", només per no desaparèixer, i tots l'acusaven de voler ser el centre.

-Jorge Bucay, Contes per pensar.

Il·lusió.

Hi havia una vegada un camperol
gras i lleig
que s'havia enamorat (i qui no?)
d'una princesa bonica i rossa...
Un dia, la princesa -aneu a saber per què-
va fer un petó al camperol lleig i gras...
i, màgicament, aquest es va transformar
en un príncep esvelt i ben plantat.
(Com a mínim, així el veia ella...)
(Com a mínim, així se sentia ell...).

-Jorge Bucay, Contes per pensar.

Brevetat.

He nascut la matinada d'avui.
He viscut la infantesa aquest matí
i cap al migdia
jo passava per l'adolescència.
I no és que m'espanti
que el temps em passi tan de pressa.
Només m'inquieta una mica pensar
que potser demà
sigui
massa vell
per fer el que he deixat pendent.

-Jorge Bucay, Contes per pensar.

Hi havia una vegada...

(O DE LA FRÀGIL FRONTERA ENTRE EL CONTE I LA REALITAT)

Hi havia una vegada... <<una vegada>>
que a força de ser explicada
es va repetir tantes vegades...
que es va tornar realitat.

-Gorge Bucay, Contes per pensar.

La cerimònia del te.

Et trobo...
T'escolto...
Et parlo...
T'abraço...
Et beso...
Et tinc...
Et premo...
T'atrapo...
T'absorbeixo...
T'asfixio...
T'estimo?

-Jorge Bucay, Contes per pensar.

Sense voler saber.

I si és cert que has deixat d'estimar-me
et demano,
si et plau,
no m'ho diguis!

Necessito avui
i encara
navegar
innocent entre les teves mentides...

Dormiré amb un somriure
i molt tranquil.
Em despertaré
molt d'hora, al matí.

I tornaré a fer-me a la mar, 
t'ho prometo...

Però aquesta vegada,
sense cap indici de protesta i resistència,
naufragaré per voluntat i sense reserves
en la immensitat profunda del teu abandó...

-Jorge Bucay, Contes per pensar.

Puc dir que l'amor que vaig tenir
que no és immortal
perquè és flama
però que és infinit mentre dura...

-Vinicius de Morales.